cuidadania?
com dius?
sí, cuidadania.
què en penses?
mmmmmmm.......
què em deies que volia dir?
dilluns, 8 d’octubre del 2007
cuidadania centrifuga ciutadania
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
blog del projecte col.lectiu per a FEM ART'08
FEM ART"08
Arxiu del blog
-
▼
2007
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
Dades personals
- FEM ART'08
- 14a Mostra d'art de dones organitzada per Ca la Dona CUIDADANIA CENTRIFUGA CIUTADANIA
posta sol
10 comentaris:
...curare...
allò que déiem... quan reguem les plantes de casa ...
una gota d'aigua...
quina set!!!
curare, curare,
reguem les plantes i també parlem amb elles, dialoguem!
ei, al tanto, hem de procurar que no siguem inoculades
inoculades?
o
manipulades
o
perforades
o
ahogadas...
o
transformades evolucionades multiplicades
o viruscuidadaniades???
per mi cuidar és donar tenint en compte a la persona/objecte cuidat. és un equilibri entre varis elements; un diáleg com diu la laia que fa amb les seves plantes.
Cuidar és també algo difícil però gratificant i normalment invisible.
i prefereixo parlar de cuidar i no de cuidadania - que no sona bé, em recorda a ciutadania i em fa pensar en algo impersonal i fred. tot el contrari de cuidar.
laura
ahir em vaig despertar, vaig pendre el café amb llet, vaig mirar el diari... vaig relaxar-me... vaig agafar la bici sumrient a tots aquells i aquelles que em cruzava pel carrer i vaig pensar.... avui començo bé el dia!!!
aixó per a mi és cuidar-me, sentir-me i escultar-me!
una cosa, em mola aixó de poder fer comentaria. Pero m'agradaria posar alguna imatge, és possible??
sí jo crec que sí que pots posar una imatge. jo també en vull posar una quan acosnegueixi una càmera!
cuidadania és un terme que precisament intenta centrifugar ciutadania per tota aquesta part de fredor que a la laura li molesta. per això anem al verb curare... i a l'atenció i al respecte per l'altr@ ...
tenir un mot que pugui parlar de tenir cura de l'altr@ a la ciutat, entre molta gent...
ahir vaig treure les fulles mortes a les plantes i en vaig tallar algunes que s'havien trencat... a veure si aprenc a cuidar les plantes... de tant en tant me n'oblido... i això no pot ser...
de què m'oblido!?
En la mostra passada vaig sentir que aquest virus del curare tenia cara i mans, alè i sàvia... Vaig veure que s'estenia a partir de l'obra que vaig presentar, que va deixar d'estar cuidada per la meva mà o la meva intensión o el meu amor, per a ser cuidada per una suma de mans, amors i intensiones. Que allò del verdeser verdesiendo es va fer carn i veu... I aquí anem cuidant-nos, sentint, veient, aprenent... verdesiendo.
Publica un comentari a l'entrada